PÀGINA EN CONSTRUCCIÓ

EL NUCLI HISTÒRIC DE LA CIUTAT (LA PART ALTA)

1. MONUMENTALITZACIÓ DELS ROMANS

Les edificacions que van fer els romans al turó de més elevació sobre el mar configuren la fesomia de la ciutat, el seu nucli històric, que la gent de Tarragona coneix com la Part Alta.

El segle I de l’era actual es va bastir a l’interior de les muralles que hi havien edificat amb anterioritat els romans, un gran complex monumental per al culte i l’administració imperial, situat sobre una formidable obra d’enginyeria d’igualació i anivellament del terreny en tres terrasses, la superior dedicada al culte, la segona a espais administratius i a la més baixa es situà el circ.

Aquest complex d’edificis es va començar a desmuntar en època baix imperial i s’ha modificat al llarg del temps,  però mantenint la distribució en terrasses, que encara configura la topografia d’aquest sector de la ciutat en l’actualitat.

A continuació es detallen les restes visibles d’aquest conjunt, que ens aproximen a la seva grandiositat original.

Muralla romana

A Tarragona tenim la muralla romana més antiga construïda fora d’Itàlia. La seva obra es remunta als primers temps de la conquesta romana d’Hispània (s. II aC). En destaca la base de megàlits que serveix de sòcol pels murs de carreus ben tallats. Al Passeig Arqueològic es pot veure la torre de Minerva, amb el famós relleu d’aquesta divinitat, l’escultura romana més antiga de la Península Ibèrica. En època moderna la muralla de Tarragona es va reforçar amb l’obra de baluards i cortines, com la contramuralla o Falsabraga. Es va construir el 1707, en temps de la Guerra de Successió, pels exèrcits anglesos. Als anys 30 del segle XX es va rehabilitar com a Passeig Arqueològic.

La muralla romana ha patit nombroses modificacions al llarg de la història. Un bon exemple és el portal del Roser, que va ser obert en època medieval a la muralla romana per donar accés a la ciutat des de l'oest i el de Sant Antoni, que en època medieval es coneixia com el portal del Mal Consell i va ser profundament reformat el 1737, en temps del rei Ferran VI. Presenta una decoració obrada en pedra amb aplicacions de marbre i s’hi representen l’escut i la corona reials entre lleons. Els laterals de la porta estan rematats amb trofeus militars a l'estil romà.

Recinte de culte romà

En època romana, el lloc que ocupa la Catedral, situada a la part més elevada de la ciutat, era una mena de plaça on hi havia el recinte de culte romà, amb unes dimensions aproximades de 153 per 160 metres. Tàrraco fou la primera ciutat de l’Imperi romà en retre culte a l’emperador i edificar-ne un temple. Recents investigacions arqueològiques apunten a l’existència d’un imponent temple romà sota de la Catedral. El claustre medieval aprofita els murs de tancament d’aquest recinte d’època romana.

Fòrum provincial

Va ser una de les places més grans de l’Imperi Romà. La seva funció principal va ser acollir els grans actes i processons de culte a l’emperador en motiu de l’elecció anual del flamen o sacerdot del culte imperial. Era un gran espai porticat, de 318 m per 175 m amb jardins al seu interior. A l’època tardoantiga i medieval, es va convertir en una zona ocupada per habitatges.

La Volta del Pallol formava part del conjunt de construccions del Fòrum Provincial de Tàrraco. Va ser construïda amb formigó de calç i servia de suport a la galeria porticada que envoltava la plaça del Fòrum. En època medieval i moderna es va convertir en convent dels Dominics i magatzem municipal de blat, d’on prové el nom de Pallol.

La Torre de l’Audiència permetia superar el desnivell entre la plaça del Fòrum Provincial i el Circ. Al seu interior es va construir un monumental sistema d’escalinates per tal de salvar la diferència d’alçada entre els dos espais. És una obra de temps de l’emperador Vespasià (cap al 70 -79 dC), mentre que el circ és de temps de Domicià (96 dc)., igual com la Torre del Pretori, també coneguda com torre de Pilats o castell del Rei, que allotjava una escalinata monumental que comunicava el Circ amb el pòrtic del Fòrum Provincial. Durant l’edat mitjana va ser castell residència reial, havent estat reformat en temps de Jaume II. Va ser presó durant els anys més durs de la postguerra.

Circ romà

El circ era on es celebraven les curses de carros (biques, trigues i quàdrigues segons anéssin estirats per 2, 3 o 4 cavalls). El circ romà de Tàrraco es va construir a finals del segle I dC. Era un edifici d’espectacles molt preuat en el món romà, molt afeccionat als esdeveniments esportius i socials. Les restes conservades permeten establir que el circ de Tàrraco tenia 325 metres de llargada i una amplada entre els 100 i els 115 metres, amb una capacitat aproximada de 25.000 espectadors. Al carrer del Trinquet Vell i a la plaça dels Sedassos es visible el sistema de galeries i voltes que permetien sustentar les grades o seients des d’on els espectadors gaudien de l’espectacle. Les carceres, des d'on sortien els carros que prenien part a les curses, estaven sota l'actual edifici de l'ajuntament, a la plaça de la Font. La capçalera oriental, que és a la vista i es pot visitar, és on els carros feien el gir a cada volta. Es pot observar la monumentalitat de l’estructura arquitectònica de voltes de formigó romà que sustentava les grades del circ.

Va estar en funcionament fins almenys el segle V. Llavors les seves voltes es van començar a aprofitar com habitatges, encara que potser l’arena continuava funcionant com a edifici lúdic. No en va al segle VI es va prohibir al bisbe de Tàrraco que assistis a aquesta mena d’espectacles.

Amfiteatre

L’amfiteatre és l’edifici d’espectacles per excel·lència, utilitzat per les lluites de gladiadors i feres. Es va construir al segle II dC gràcies al finançament d’un sacerdot o flamen provincial. L’arena té unes dimensions de 109,5 m l'eix major i 86,8 el menor, se li suposa una capacitat d'uns 14.000 espectadors. Es va reformar el 221, en temps de l’emperador Heliogàbal. El 249 hi van ser martiritzats el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi. En el lloc de l’execució es va construir una església al segle VI, substituïda per una altra, Santa Maria del Miracle, al segle XII.

2. MONUMENTS MEDIEVALS I POSTERIORS

La repoblació feudal de Tarragona va utilitzar les restes del complex monumental imperial per estalbir el nucli de població, que a partir del segle XII és estable. Les empremtes de cada època es manifesten en els edificis remarcalbles que es conserven.

Catedral

La catedral de Tarragona és la més gran de Catalunya i estava dedicada a Santa Tecla. La seva construcció es va iniciar l’any 1167, al bell mig de l’antic recinte de culte d’època romana, i es va convertir en l’eix vertebrador de la ciutat. Ideada en estil romànic, té capelles, la façana i l’altar major d’estil gòtic, i altres de renaixentista i barroc. No manquen els elements romans reaprofitats, com el frontal de sarcòfag de Betesda (s. IV) encastat en un lateral de la façana principal.

Casa Sefus

Casa renaixentista de planta quadrada i dos pisos d’alçada que s’ha de datar al segle XVI. Les façanes són de carreus de pedra del Llorito.

Casa Montoliu

Palau noble de la ciutat. Dins tenim testimonis arquitectònics de diferents èpoques: romana, medieval, renaixentista. Neoclàssic. Actualment és la seu de l’Escola de Música i Conservatori.

Casa del General

Edifici renaixentista del segle XV que va ser seu de la Generalitat i després del governador. Les façanes són de carreus i estan decorades amb l’antic escut de la Generalitat.

Palau municipal

L’ajuntament és l’antic convent de dominics rehabilitat com palau municipal amb un projecte dels arquitectes Rossell i Barba Massip (1860). Al seu pati es conserva el mausoleu de Jaume I, obra de Domènec i Muntané.

Casa del Cambrer

Palau gòtic i renaixentista on vivia el cambrer, dignitat eclesiàstica de la Seu. Va servir de residència reial i hi va morir la reina Joana Enríquez, mare de Ferran el Catòlic.

Ca l'Ardiaca

Palau gòtic on residia l’ardiaca de la catedral de Tarragona. Es va construir  a principis del segle XIV sobre les restes romanes del recinte de culte d’època romana.

Antiga Casa del degà

Palau renaixentista i barroc on va residir aquesta dignitat catedralícia. Reconstruït íntegrament, és la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona. Es conserven dues inscripcions romanes i dues làpides jueves d’època medieval.

Palau arquebisbal

Edifici neoclàssic construït el 1815 sobre les ruïnes de l’antiga pabordia, enderrocada pels francesos el 1813. El projecte ha estat atribuït als germans Vallès i també a l’arquitecte Oriol Bernardet.

Santa Tecla la vella

Capella funerària d’estil romànic (s. XIII). Es cobreix amb voltes de creueria i en un lateral es va instal·lar el sepulcre de l’arquebisbe Bernat d’Olivella. Formava part del cementiri dels Canonges.

Antic escorxador

Edifici modernista  de l’arquitecte Josep Maria Pujol, inaugurat l'any 1901. Fa funcionar com escorxador fins la dècada de 1980. Actualment acull la seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili.

Casa Ximenis

Edifici projectat per l’arquitecte Josep Maria Jujol l'any 1914. Destaca la composició assimètrica de la façana i la seva ornamentació d’esgrafiats, forja i serralleria.

Església de l'Ensenyança

Església d’estil neoclàssic (1707) amb un portal sobre una escalinata del segle XIX, i coronat per un frontó triangular. Forma part de l’antic convent de monges de Lestonnach.

Convent de les Carmelites descalces

Edifici religiós d'estil rococó amb alt interès, aixecat el 1764. És d’una sola nau, i conserva el cor i el nàrtex. El convent de les Carmelites es va construir el 1712.

Sant Miquel del Pla

Església construïda el 1734 per iniciativa de la confraria de Preveres, qui era el seu propietari. Substitueix una altra església romànica, que va ser del gremi de teixidors fins el 1631.

Església de Sant Llorenç

Església de planta de nau-saló del segle XIII-XIV. Actualment és la seu del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre i s’hi conserven mobiliari i dos passos de Setmana Santa obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol.

Antic Ajuntament

Edifici medieval i renaixentista que va ser seu del consell de la ciutat entre els segles XVI i XIX. Encara s’hi conserva l’antiga presó.

Església de Sant Agustí

Església de l’antic convent dels jesuïtes, iniciada el 1576, d’estil renaixentista i barroc classicista. Després de l’expulsió dels jesuïtes el 1780 va passar a l’ordre dels agustins.

Capella de Sant Magí

Capella on es venera el co-patró de la ciutat. Es va construir al costat d’una porta de la muralla per on la tradició diu que va fugir en temps de persecucions. Sant especialment venerat pels mariners de la ciutat.

Torre d'en Tintorer

Torre d’època medieval construïda adossada a la muralla romana. Encara conserva part del merlets de la seva terrassa. En un dels laterals hi ha encastada una inscripció romana.

Voltes del carrer de la Merceria

La bullícia que encara avui es pot observar en aquest carrer els dies de mercat i festa ja es veia a l’edat mitjana, quan aquestes voltes cobrien un dels carrers comercials més importants de Tarragona. La proximitat del conjunt de la Catedral, el carrer Major o el palau arquebisbal van afavorir el comerç i la vida mercantil d’aquesta zona.

Call jueu / Ca la Garsa

Edifici medieval dels segles XIII-XIV es va construir sobre un edifici visigòtic de grans dimensions. A l’edat mitjana seria un dels casals importants del call jueu de Tarragona, i donava a la plaça de la Jueria o dels Àngels.

El call de Tarragona es formava per una sèrie de carrerons, amb accessos independents de la resta de la ciutat, que aprofitaven les poternes romanes de la muralla. La seva proximitat al castell de Rei mostra que estaven sota la seva jurisdicció.

Antic hospital de Santa Tecla

Antic hospital i orfenat episcopal fundat l'any 1171 per donació testamentària d'Hug de Cervelló. La seva façana estava formada per una porxada romànica i un segon pis amb finestres de mig punt. Al segle XVI la seva façana es va reformar, tot obrint diferents finestres d’estil gòtic tardà. També s’hi va instal·lar una fornícula amb la imatge de santa Tecla.

La muralleta i la Torre les Monges

L’any 1369, durant la guerra entre Catalunya i Castella, el rei Pere III va manar fortificar les viles i ciutats catalanes, entre aquestes, la de Tarragona. Per aquest motiu es va construir la Muralleta, davant del què era la façana del Circ romà, llavors raval del Corral. Entre les construccions defensives destaca la torre de les Monges o de Miramar que protegia el flanc de mar de les fortificacions.